ELS LLACS A TRAVES DE LA HISTÒRIA DE L'ART
Els llacs al llarg de la vida han sigut uns paisantges que s'han acsotumat a pintar la majoria de les vegades. Aquests paisatges són molt tranquilitzadors i bonics.
Ara ensenyaré algunes de les pintures de llacs que he trobat:
-Pintures de Isabel Pinello:
Pinello capta l'expressió més intensa del paisatge que es transforma en candent foc quan es materialitza en els seus pinzells. És per això que la mirada de l'observador discorre sobre les imatges dels seus llenços xopant-se de bellesa, color i naturalesa. La seva pintura brilla i relaxa al mateix temps.
 |
| "El lago" |
 |
| "Puente de Poncebos" |
 | |||
Descripció de la pintura:
A la pintura podem observar un llac
Descripcións de les pintures:
A la primera pintura es pot veure un llac rodejat de plantes i flors colorides amb un cel blau clar i primaveral. Es pot observar que hi ha com un tronc o alguna cosa marró flotant al mar i l'aigua trasarent i clara.
A la segona pintura s'observa una una casa de fusta molt bonica ques esta rodejada de muntanyes i plantes colorides, muntanyes de roca i al fons es pot veure que hi han uns nuvols, El llac es de un blau transparent i sobre hi ha un pont de pedra preciós on pasa l'aigua per sota.
A la última pintura hi ha una altra vegada un llac amb vaixells de pedra que tenen personetes de pedra i al fons una font petita. L'aigua es, com les demes pintures, trasparent amb flors de color lila i arbres molt alts verds. El cel clar i també es pot observar un pont que fa que l'aigua es quedi atrapada en aquell tros, només por pasar per un forat que hi ha a el pont on te una teuladeta petita. Per les flors amb el color tan viu crec que es estiu.
El que es pot observar de les pintures de Isabel Pinello:
A totes les pintures es pot veure que l'autora ha fet servir molt les flora i paisatges colorits i també ha fet servir ponts de pedra i arbres, que es el que normalment predomina en els paisatges on hi han llacs.
-Pintures de Armando Fallas Varela:
El pintor Armando Falles Varela va néixer en Naranjal de Nicoya, Guanacaste, el 28 de novembre de 1972. És fill de Juan de Déu Falles Méndez, mort en 1991, i Carmen Varela Salazar
En 1974 la família va emigrar per sempre de Guanacaste; tractarien de trobar una millor vida com a peons bananers en el Valle l'Estel. Ara Juan de Déu i la seva família es radicarien en Finca 16, en l'escola de la qual Armant aprendria les seves primeres lletres i donaria a conèixer a particulars els seus traços més elementals, practicats en paper, amb crajoles i llapis de colors.
La família va emigrar novament, en 1980, aquesta vegada cap a la Zona Sud. Intentarien donar un nou nord a la seva economia mitjançant les agafades de cafè, vivint ara al costat dels avis paterns, Virgili Falles Araya i Rosa Méndez Castro.
Cap a mitjans dels vuitanta, Armant va portar en Llimona un curs de pintura, patrocinat per donya Margarida, gran amiga dels seus pares. Ja molts sabien que el noi comptava amb aptituds particulars per a la pintura, però aquest curs intensiu indicava fins a on les seves inclinacions eren diferents de l'habitual en altres contemporanis. Durant aquells anys, època de la seva inevitable adolescencia.
Armant donaria mostres de la seva particular rebel·lia, al punt que durant dos anys es va allunyar del costat dels seus pares i va viure a casa de Francisca Cruz, una amiga incondicional de la família, mentre realitzava diferents treballs en la Standard Fruit Company. Durant un breu temps que va passar vivint en la comunitat de Bananito, en Llimona, un home va atacar a la seva esposa amb una agressivitat tal que li va desfigurar el rostre, a més d'haver-li danyat severament diferents parts del seu cos. No obstant això, la dona va aconseguir quedar amb vida gràcies a la intervenció providencial d'Armando, que va posar en risc la seva pròpia vida per protegir la d'aquella víctima indefensa que sucumbia a les mans del seu marit.
Poc temps després, la família va emigrar cap a les rodalies de la capital. Armant va passar més de set mesos sense treball, col·laborant a casa dels seus oncles a canvi d'una part del seu menjar i beguda, a més de l'hostalatge. Creava i venia retrats, però a un preu que ni tan sols li permetia subsistir i es va allunyar de la seva activitat com a pintor incipient durant sis anys.
Per aquella època, s'havia enrolat en la policia comunitària. En tals càrrecs es va mantenir també uns sis anys, entre 1996 i 2001. Després, ja al nou segle, Armant va reprendre amb major assiduïtat els seus retorns al Valle l'Estel. Va fundar piles especials per a la cria de tilapias, va comprar algun terreny i va adquirir bestiar boví amb èmfasi en races especials de la producció lletera.
Les inquietuds existencials que satisfeien el gust de l'artista estaven mostrant-se a plenitud, al mateix temps que ell creava les seves pintures encara incipients, ja que encara no aconseguia desprendre's del model adquirit des de la seva infantesa.
Descripcións de les pintures:
A la primera pintura es pot observar un paisatge molt verd, amb una muntanya al fons i arbres al costat de un caminet de sorra que porta a un gran llac. El cel blau amb núvols d'un blanc com la neu i l'aigua clara il·lumina el paisatge tan meravellos que ha creat la natura.
A la segona pintura es pot veure un camp on lo que predomina es el gran llac que hi ha. Es pot observar un caball pastant, menjant l'herba i al fons unes muntanyes baixes. El cel obert de nuvols i clar es inspira tranquíl·litat i harmonia.
A el tercer cuadre podem veure un inmens llac on hi ha un caball menjant gespa, amb una muntanya al fons i uns arbres alt l'autor de l'obra en s vol transmetre la riquessa del paisatge muntanyós i esplendit que va pintar.
A el últim cuadre podem observar un bosc ple d'arbres, amb un llac que esta dons del bosc. Es pot veure unes grans roques a la part que esta mes a prop de el llac i també podem veure que no hi ha cap muntanya, només arbres i aigua.
El que es pot observar de les pintures de Armando Fallas Varela:
A totes les pintures podem veure que l'autor ha utilitzat molt les muntanyes i els arbres alts, en dos ha posat cavalls i també ha posat molta gespa i molta flora. Tots els cuadres estan pintats com a l'estiu o a la primavera i es veu el cel sempre clar i molt blau.
-Pinturas de Jim Barber Hove:
Des que recorda ha sentit un gran desig d'expressar-se artísticament. Sent un jove estudiant, sempre va tenir gran interès en l'esport, en el cant i el teatre. En els seus anys de batxillerat va ser seleccionat entre uns altres; per cantar en el cor de l'escola, tocar corneta per a la banda i actuar en les obres musicals que produïa el High School.
Acabant la secundària va asisitir quatre anys a la universitat d'Arts Liberals en Saint Olaf’s College en Northfield, Minnesota. Una vegada graduat de la universitat va aconseguir obtenir un treball com a mestre d'espanyol a la seva ciutat natal.
En 1971 va emigrar amb la seva família a Mèxic. Les seves aspiracions artístiques van ser totalment truncades davant la imperiosa necessitat de guanyar el sustento per l'i per a la seva naixent família Així doncs; sense un altre capital més que tot el desig i la voluntat possible va iniciar; amb el seu vell Volkswagen Sedán i uns pocs dòlars; el que anava a ser una llarga carrera com a comerciant.
Còmode en la seva situació econòmica, però amb un esperit inquiet; va iniciar un negoci en el ram gastronòmic que va resultar en una cadena de tres restaurants amb bon menjar, bona música i bon cafè; a la ciutat de Veracruz, Veracruz, Mèxic.
Sempre ha cregut en la filosofia que afirma que: “Si uns altres ho poden fer també tu ho pots fer.” Diria tenir la plena convicció que tots els seus somnis són possibles. Fins avui he tingut solament una exposició de les meves obres. Aquesta va tenir lloc a la ciutat de Xalapa, Veracruz, Mèxic a la Biblioteca “Carlos Fuentes” en el mes de Juny de 2010.
Descripció de la pintura:
A el cuadre es pot veure un llac on per sobre hi ha un pont de pedra. Sobre el pont hi ha un noi o un home (no es pot distingir molt bé) caminant. Al fons es pot observar moltes cases colorides y molta flora del estil de arbres i pins. A l'esquerra hi ha com una baixadeta de gespa molt verda. Sembla ser que es estiu o primavera, sería agradable estar en aquell lloc tan bonic.
El que es pot observar de les pintures de Jim Barber Hove:
Es pot observar que l'autor utilitza molt els colors alegres i vius i la vida que fan les persones la afegeix als seus cuadres tan impressionants i gairebé realistics que fa.
-Pintures de Begoña Liso Escrich:
Begoña Liso Escrich ,va néixer a Saragossa fa 43 anys. Va viure la seva infància a cavall entre Aragó, catalunya i Andalucía recollint amb la seva curta edat tot allò que li cridava l'atenció:els racons típics , els vilatans , el color , sabor i olor de les coses.
Es va instal·lar en Montgat, un poblet del Maresme , on ca desembolupar la seva afició per la pintura i les arts plàstiques donant origen a una pintura realista , omple de vida i color , on els tons foscos a penes tenen utilitat sent els seus quadres alegres a la vista de qualsevol.
Domina la tècnica del oléo sense deixar de costat altres com l'aquarel·la , pastís , acrilic, llapiç…
També és creativa en el camp de les manualitats abastant diverses tècniques com : decoració de figures , llums , cristall , seda , collage , *visuteria , etc,etc...
mal dibuixat, sembla ser que davant del tot hi ha un vaixell de fusta. Es pot observar que hi han cases blanques amb les teulades vermelles i les finestres taronjes que les separa el llac de tot el que les rodeja. A l fons i ha una muntanya i el cel blau fosc dona un punt de suspens uqe la resta del cuadre no la dona. En veiem un arbre molt rodó amb les fulles verdes fosques. La casa que hi ha a la dreta es una casa de color entre taronja i marró per la sobra de algún arbre amb el sol. Hi han unes flor liles i taronges al costat de les cases blanques i al fons a la riba del llac unes vermelles.
El que es pot veure de les pintures de Begoña Liso Escrich:
Podem observar que l'autora li agrada utilitzar els colors vius i il·luminar els paisatges amb colos com el blanc o el vernell, osigui colors molt clars que et donen sensació de clama i tranquilitat. El que vol semba ser que es que et donguin ganes de estar en aquell lloc tan alegre i tranquil.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario